Dia: 15/05/2008
Palestina, una societat en perill d’extinció.
 Avui fa seixanta anys de que unes víctimes es convertiren en botxins. Avui fa seixanta anys de “al Nakbe”, la catàstrofe Palestina.
Les Nacions Unides dictaren una resolució injusta i colonial que obligava als palestins a acceptar la pèrdua de les seves terres i el sotmetiment dins un estat racista creat pels i per als jueus.
L’any 1948 hi hagué una gran guerra a la zona. Centenars de milers de palestins foren expulsats i els seus pobles destruïts per fer realitat el lema sionista d’ “una terra sense poble per un poble sense terra”. Des de llavors la maquinària de neteja ètnica, la catàstrofe o Nakba no ha descansat.
Tot i estar sotmesos a infinites injustícies, tot i viure sota una ocupació ferotge, humiliant i asfixiant, el poble palestí i la seva cultura han continuat fent camí.
Malgrat tot els palestins conserven les seves tradicions més antigues. Continuen fent de l’agricultura un dels seus pilars. La relació més forta amb la terra els ve d’aquí. Olives, ametlles, raïm, maduixes, cireres, blat, figues... tot el que es pugui extreure de la terra ho trobaràs als mercats palestins “made in Palestina”. A les cases continuen conservant els aliments de les formes més tradicionals i amb ells cuinen els plats de la terra. Destil·lant un anisat com l’Àrak, preparant dolços com l’Aknafe, obrint cafès on gaudir infusions i pipes d’aigua, preparant el kàek (un pa amb sèsam), el tradicional hummus i el falàfel, l’amanida tabbuleh...
El país és farcit d’organitzacions socials. Ja siguin de dones, d’escoltes (boy scouts), de treballadors, de ballarins de dabke, de natació, d’hípica, de pagesos, de joves, d’advocats...
I aprofiten les ocasions per a demostrar l’alegria que sempre desprenen. La graduació universitària, la victòria esportiva, les bodes... Aaaai les bodes. Són un dels motors econòmics del país i, segons d’on siguin els nuvis (Ramallah, Hebrón, Nablus, Jenín, Jericó...) la celebració es d’una manera o d’una altra. També cada regió té un vestit tradicional diferent amb uns bordats diferents.
I si les bodes són tant importants es perquè la família es el més important de la societat palestina. Tant és si el palestí es jueu, cristià o musulmà que tot gira entorn la família conservant valors, transmetent les històries i coneixements de grans a petits, protegint als petits, respectant i cuidant als grans, promovent l’hospitalitat.
La preocupació per la família ha fet que els palestins siguin la població àrab amb major percentatge de graduats universitaris. Metges, advocats, polítics, programadors, empresaris, mestres, tècnics agrònoms... que sempre tenen més oportunitats de projecció fora de les seves fronteres. La indústria nacional comercialitza els productes tradicionals (sabó de Nàblus, dolços d’Hebron...) com productes d’alta tecnologia, creant la pròpia empresa de telecomunicacions (Jawal) en comptes de ser usuaris d’empresa extrangera.
Cada regió i els seus habitants tenen uns trets característics que perduren. Per exemple a Hebrón es concentra el comerç i destaca la capacitat empresarial dels seus habitants, tot i ser el centre dels acudits de rucs. Nablus es un altre nucli empresarial y es cualifica als seus habitants dels millors preparadors de dolços i a les seves dones d’excel·lents fumadores de pipes d’aigua. Jenín disfruta de la millor horticultura. Ramallah és el centre financer i polític. La seva gent es la vanguarda de la modernitat i com l’oli de Ramallah no n’hi ha cap... a no ser que parlis amb algun productor d’oli d’una altra regió, és clar ;·) Jerusalem destaca pel seu increíble mercat vell, les seves botigues de qualsevol cosa i els seus comerciants, capaços d’atendre’t en qualsevol idioma. A Betllem podem disfrutar veïent els treballs fets amb fusta d’olivera i plats de ceràmica, Gaza disposa dels fruïts del mediterrani als que la resta de Palestina no hi té accés. Jericó destaca pels seus dátils de mel i la tranquilitat de de la seva gent. Tots conèixen els forns de terra de Qalquilya, on couen la carn de forma única. I a Tulkarem es recomanable perdre’s entre les seves botigues de roba.,
Tot i els seixanta anys d’ocupació els palestins encara són. Tot el que representa la seva societat, la seva cultura es troba en perill d’extinció. Un procés d’extinció planificat i aplicat de forma metòdica i sistemàtica. La Nakba.
Han aguantat seixanta anys, qui sap si seran d’aquí a seixanta anys, qui sap com seran.
A continuació teniu un petit recull fotogràfic de la societat i la cultura.
Visca Palestina!
|
|
