Dia: 23/09/2009
Palestins cristians
 No he trobat data més adient que la festa de l’Aid al Fitr (festa de final del Ramadà) per a recordar els milers de cristians que viuen a Palestina i que, com la resta de palestins, pateixen les conseqüències de l’il•legal ocupació militar israeliana.
I vull que quedi clar que pateixen i combaten d’igual manera l’estat Israel, ja que sembla ser que hi ha un interès mediàtic sionista en separar-los dels palestins musulmans i presentar-los com a víctimes del foc creuat entre Israel i els palestins musulmans.
Van lluitar durant les guerres del 48 i del 67 contra la injustícia que occident els va imposar. Juntament amb els musulmans varen defensar la ciutat antiga de Jerusalem per evitar que caigués en mans d’Israel (Com molt bé narra en Nabil Juri a la seva novel•la “El Barrio Cristiano”, editada per Cantarabia, Madrid, 1996). Milers de cristians van ser expulsats de les seves cases, de les seve terres i, actualment, continuen sent-ne expulsats per ampliar el control jueu de Palestina, passant a haver de viure com a refugiats a Jordània, Síria, el Líban i dins dels Territoris Palestins Ocupats.
Per a no allargar-me massa us presentaré a un de tants herois cristians palestins, el bisbe Attallah Hanna. Va ser acusat de terrorisme y fou empresonat varies vegades a presons d’Israel. També se li va imposar arrest domiciliari durant 4 anys y el govern israelià li va retirar el passaport perquè volien que deixés de tocar el tema de la venda d’alguna propietat de l’Església Ortodoxa als jueus!
Quan se li va demanar a una entrevista publicada pel diari egipci Almasry Alyoum presentarse a ell mateix, va respondre: “Sóc un àrab palestí orgullós de ser membre d’una nació àrab. I estic orgullós de la meva identitat com a cristià ortodox palestí servint a aquesta antiga església. Hi ha una estreta relació entre aquesta església i el meu sentiment de pertinença nacional i religiós. M’agradaría dir-li a la gent que el cristianisme va néixer a Palestina, que no vam importar la nostra fe d’Occident, que Jesús no prové d’Occident, que és originari d’aquesta terra, de Jerusalem, Betlem i Natzaret. Aquí va néixer Jesús. Per tant, Jesucrist és Palestí. Tot el poble palestí, musulmans y cristians per igual, estan orgullosos de que la seva pàtria sigui Palestina. La nostra Església té 2000 anys d’edat. No vam arribar aquí amb cert tipus de colonialisme occidental; aquesta es la nostra pàtria des que va néixer Jesucrist i quan el califa “Omar ibn Al-Khattab” va realitzar les conquestes islàmiques, fou benvingut pel patriarca àrab de Damasc, “Sovrios”. Aquest incident va marcar la reunió dels dos pols, cristianisme i islam. La reunió entre el califa y el patriarca es considerada un ferm vincle de germanor entre els àrabs musulmans y cristians fills d’una pàtria, que treballen conjuntament per a servir a les seves causes”.
Des de l’arribada massiva d’immigració jueva i la posterior creació de l’estat d’Israel han passat de representar el 13% de la població el 1894 al 2% actual. Per ser més concrets en els darrers deu anys 3000 cristians han abandonat Betlem. I amb el pla israelià de judaïtzar la ciutat de Jerusalem cada cop són menys tant els musulmans com els cristians que hi viuen.
Els israelians en aquest aspecte són iguals que els croats fa segles. Tant els fa si qui tenen davant es cristià o musulmà, el que els molesten són els àrabs natius. Justament la matança més gran de cristians de Jerusalem va ser duta a terme pels croats… I sembla ser que encara avui el treball de l’església occidental per demonitzar tot el que sigui musulmà o jueu fa que occident consideri impossible una convivència entre musulmans i cristians. Tot i això maneres els palestins continuen demostrant tot el contrari; que cristians i musulmans poden lluitar pels mateixos objectius i conviure en harmonia.
Vegeu sinó algunes imatges de com viuen els cristians de Cisjordània i de quin tracte reben per part d’Israel. (Per ampliar les imatges d’aquest maltracte podeu visitar el día del diari “Betlem 2004”)
|
|
